E N T R A N T A L' O M B R A DEL O B LIT
El sol llula aquell matí a l'horitzó,
ventet frescoi acaronava un grup d'infants
amb sang d'avui, el seu demà jugant.
A les llambordes esclafades, al camí,
sota el faldar de la muntanya hi queien flors
d'esqueixament, de l'amistat i encís.
Cerclat d'amor també a tongades vas fruïr i l'odi escampat al teu voltant et va marcar, donant-te un aire estés i resolut que amb tot, el mai dels mais no et va guanyar els sentits. Persona honesta, sí, traïda per error; error del món, de que i ... de qui?
Hi vas vagarejar dins d'un complex subtil, contradictori i impensat en el pensar, sense esmerçar tan soIs la sang d'ahir tant a prova posada en el lluitar constant, en contra del desig d'humà voler, teranyinat del ben astut teixit.
No cal cantar, dic, cançons inacabades
ni inmortals proeses que un hom no haurà viscut;
res no ha canviat pas el ser o no ser,
presó de vida i mort, d'infern i paradís,
però, però res més diré:- que un ser se n va,
cor meu, entrat a l'ombra de l'oblit.
Quan tot és tristesa
perque el
sol se'n va a la posta
i els núvols no han deixat
d'enterbolir el pensament,
una guspira s'ha després del foc de la vida.
Si he mal esmerçat l'existencia
per haver estat junyit al carro
que ens anul-la l'avençar, no puc jutjar-m'ho.
Jo sé que he plorat, que he rigut
i he difós al meu voltant l'exigencia
i he combatut el fanatisrne ignorant,
precursor del jou hurna,
essent jo, ambientalment,
